Etiqueta: catalunya

Oficialitat del Castellà, i si ho parlem més endavant?

albert 3 Comments

He llegit l’article de l’Oriol Junqueras garantint la oficialitat del castellà al futur Estat Català. Tots sabíem que aquest debat arribaria tard o d’hora i com a líder d’ERC la posició de l’Oriol Junqueras té un gran impacte. Jo proposo que abans d’arribar a conclusions en parlem abans.

L’idioma és un tema important perquè en el cas de Catalunya aquest, i no l’etnicitat, és el principal element de vertebració de la identitat nacional.

Primerament, m’agrada que ja estiguem debatint com serà el futur estat català. Però abans d’entrar a cap altra consideració hem de reconèixer que el català ha estat discriminat, perseguit i atacat sense treva durant els últims segles i que d’això ha creat la seva actual situació de feblesa i que per tant no ens ha de fer por actuar per que el català tingui en lloc que li correspon a la nostra societat.

També crec que no es podrà negar que una gran part de la població ha arribat a posicions independentistes per la defensa de la llengua. Per tant aquest és un tema cabdal per a molts catalans.

Estarem d’acord en que fins ara cap col·lectiu castellanoparlant no havia mostrat cap tipus de preocupació respecte del futur del castellà a l’estat català. Som els mateixos independentistes els únics preocupats amb aquest tema.

Em sembla que ningú qüestiona que a l’Estat Català:

  • la llengua pròpia és el català (i l’aranès)
  • tots els idiomes seran respectats
  • buscar escenaris de puresa lingüística no és realista ni pràctic, jo mateix vinc d’una família bilingüe i és evident que dominar més d’un idioma té grans avantatges

Malgrat i que m’agrada la gestió d’en Junqueras al capdavant d’ERC la manera com ha despatxat aquest tema assegurant que el castellà serà oficial a la República Catalana m’ha decepcionat una mica.

M’ha donat la sensació de parlar sota una certa pressió per a guanyar vots ara que s’acosten eleccions (encara que no veig gaire a quin col·lectiu s’adreça) actuant amb un cert bonisme i una mica de candidesa. En la meva opinió penso que li ha mancat una mica de sentit d’estat. Cosa que no es sorprenent, els catalans hem patit molt i tenim por de semblar autoritaris, però crec que en aquest cas ens passem de la ratlla amb nosaltres mateixos.

Abans d’arribar a conclusions suggereixo mirar al nostre voltant i veure com es gestionen certes situacions lingüístiques que tenen algunes similituds:

  • Per exemple, protegint al feble. Al Quebec l’única llengua oficial és el francès. Inclús sense ser independents saben com n’és d’important la protecció de l’idioma que els diferencia com a nació francòfona enmig d’un mar d’anglès.
  • L’argument de que tothom el parla per a fer oficial un idioma. A Dinamarca malgrat i que tothom parla l’anglès dubto que mai se’ls acudís donar-li cap tipus d’oficialitat
  • O l’argument de la immigració, dubto que a Alemanya fos rebuda amb massa entusiasme una suggerència de fer oficial el turc per a esgarrapar uns quants vots extra d’entre els 3 milions d’immigrants d’aquest país que hi resideixen.
  • Lamentablement donant l’oficialitat del castellà a l’estat català estarem incentivant que els únics bilingües continuïn sent els catalanoparlants i donant aixopluc legal a la part de la població que no volen fer servir el català, i per un país petit com Catalunya suposarà una bomba de rellotgeria contra la cohesió social

I si algú es pensa que una vegada independents tot seran flors i violes amb Espanya i que no patirem intents de desestabilització com per exemple els que encara pateixen els letons per part de Rússia vol dir que encara no sap de quin peu calcen els nostres veïns.

I com que la política lingüística és un dels instruments més decisius per a la cohesió dels estats penso que per a fer aquest tipus de debat el millor és que primer ens dotem d’un estat. Personalment penso que és una mala idea donar oficialitat al castellà però el millor és que una vegada independents els catalans parlin i votem si se li dóna cap tipus de reconeixement legal en referèndum. Segurament des de l’altra banda veurem algunes coses més clares.

(actualització a 9 d’Octubre – penso que és important llegir aquesta editorial d’en Vicent Partal – La Catalunya ucraïnesa: un perill)

Spanish Military threatens: “Catalonia’s independence? Over my dead body”

albert 3 Comments

Spanish Army Colonel Francisco Alamán Castro has declared on an interview to a Spanish website that “Catalonia’s independence will be over my dead body and many others’ too. The military made a sacred vow to carry out the constitutional command which consecrates the unity of Spain as a inalienable right. We also vowed to defend its territorial integrity with our lifes if necessary. But we have something those people will never have: sense of honor and duty”

Catalan deputy Joan Tardà has already requested the Spanish Miniter of Defence appearance to give explanations about the military threats to Catalonia and to publicly disavow Francisco Alamán Castro.

Mas fails to defend Catalonia’s interests

albert 2 Comments

The perversity of the Spanish tax system is that Catalonia, while is being plundered every year 40% of taxes collected in Catalonia which never come back, has just been forced by Spain to a humiliating bailout.

The yearly fiscal deficit of Catalonia with Spain amounts to 18 billion euros for a population of 7.5 million.

How can the system be such that the net contributor to the finances of a state, Catalonia, needs to be bailed out with their own money? How can Spain blame Catalonia for the state of their dire finances when most services are provided by Catalonia but most debt is caused by the Spanish government spending?

Catalan President Mas and its government have failed today to defend Catalonia’s interests and has opened the possibility for Spain to suppress Catalonia’s institutions. In the terms that Mas’ party voted for in Madrid.

Mas promised he would achieve fiscal independence for Catalonia during this term but instead his government has surrendered what was left of Catalonia’s self government to Spain in a silver platter for a mere 5 billion euros. Mas has failed to stand for its country.

Because essentially after the bailout, any deviation from the deficit targets by Catalonia, which it will not meet because of the general state of the economy, will mean that the Spanish Government will be able to decide exactly how every euro cent will be spent in Catalonia (CA). So it will be almost impossible to stop things like this or this from happening.

Not to speak of the public and international humiliation at having Catalonia be seen as an irresponsible country and the damage to its image and credibility because the Catalan Government has failed to explain the situation.

Mas should resign immediately and call for elections.

Doncs jo espero que el Govern no vagi a la manifestació de l’11S

albert Leave a comment

Llegeixo estupefacte que els membres del govern es plantejen anar a la manifestació. Jo espero que no hi vagin. Perquè si no hi van pot ser per dos motius:

  1. Que no comparteixen el lema de la manifestació “Catalunya nou estat d’europa”, molt legítim, ells van anar a les eleccions defensant això del pacte fiscal i el poble els va elegir. Res a dir. (Podríem parlar sobre com en les actuals circumstàncies ningú discutiria que llencessin el guió per la finestra però això seria esperar massa)
  2. Que comparteixen l’objectiu i estan planificant la transició cap a l’estat propi des dels seus depatxos. (Ho dubto, encara que m’encantaria equivocar-me)

Però si hi van aleshores només vol dir una cosa. Que no saben ni qui són ni a qui representen.

Com que jo no podré ser-hi (ara mateix visc a Anglaterra) si algú es troba cap membre del govern a la manifestació del dia 11 li podeu si us plau preguntar de part meva: “Si vosté és aquí vol dir que comparteix el lema de la manifestació. Aleshores, em pot si us plau explicar què fa aquí i no al seu lloc de treball planificant la transició? I si no pot amb la responsibilitat aleshores dimiteixin o convoquin eleccions demà mateix”

És preocupant que l’únic estudi amb cara i ulls de les accions a prendre per a assolir la independència de Catalunya fins ara l’hagi hagut de fer el Cercle Català de Negocis i no el Govern.

En tot cas. La meva enhorabona al CCN. Esteu fent una feina molt important.

Ja n’hi ha prou d’inconcreció. O es vol la independència o no es vol. I si es vol el que no es pot fer és anar a una manifestació a demanar-la com si no fossis membre del Govern i la cosa no anés amb tu. Una mica de serietat, si us plau, que la situació és greu.

From a european crisis to a more united Europe

albert 1 Comment

Europe in a moment of major crisis. Crisis means opportunity. At the end of this crisis Europe should become (if it wants to still be relevant internationally) a real federation of nations.

One of the biggest obstacles for this are the state nations (France, Germany, United Kingdom, Spain, ) which were created around the 18th century. Those were times of expansion, colonization and protectionism but nowadays we should move towards a federal Europe of the nations. The european nations must become a part of something bigger. I do believe that feeling European citizenship before being, in my case, Catalan is what we should aim for.

This process has already started, on one hand the current crisis has been caused by creating a currency union without a fiscal and political union, because the fear of nationalistic states to give up control. The imbalances between the different economical cycles without the tools to correct them through a unified fiscal policy is one of the crisis of the southern european countries.

Secondly, there is also, the north and south crisis. The northern countries, understandably, don’t want to keep subsidizing the south and have setup firewalls. The south must change its ways, tackle corruption and a different approach to working ethics.

Finally, the internal expansion. Catalonia, Scotland, Flanders, Wales, Euskadi, are some of the european nations still trapped within the borders of the old medieval state-nations. These nations need their voice to be heard in equal rights with all the other European nations. Without them Europe is not complete. And by allowing their voice to be heard Europe will show democratic respect to all cultures and nations within it. Internal expansion must become just as normal as divorce is now in civil law.

This will be the challenge of our time, to implement all these changes. To become Europeans before Catalan, French or German but still maintaining our culture and identity. If we can achieve this Europe will be in a position to be decisive power in the world and to influence. Otherwise a fragmented Europe will become irrelevant and impoverished.

I like the European lifestyle. Europeans have fought for centuries to achieve social advances and people’s rights and in my experience it is the continent in which people have the best chance of achieving a good standard of living. The model is not perfect, it is also very uneven depending on the country and is certainly threatened by the current crisis but is one to be taken into account.

To save it we must move forward. Towards a more fair society. We have to prove that this model is sustainable. I believe in Europe. Will Europeans be able to drop their nationalistic prejudices and become a united Europe?

No em crec això d’Eurovegas

albert Leave a comment

Acabo d’enviar el següent text al President Mas per a explicar-li que no em puc creure el que llegeixo sobre com el Govern està a favor d’aquest complex d’oci.

Si voleu enviar un missatge al President ho podeu fer a la seva web:

http://www.president.cat/pres_gov/president/ca/president-mas/contactar.html

“Molt Honorable President Mas,

Últimament plouen les notícies sobre com el seu govern s’està implicant força a donar suport a un projecte per a portar un complexe d’oci de l’estil de Las Vegas a Barcelona. Però jo no m’ho crec. No m’ho crec perquè el seu partit defensa un model de turisme de qualitat per al nostre país. Perquè vosté mateix ha afirmat que Catalunya ha de ser la Massachusetts del Mediterrani o la Holanda del Sud, i que nosaltres som un país seriós. I això no encaixa amb Las Vegas.

No em crec que vulguin portar Eurovegas a Catalunya perquè sembla ser que el projecte espera trobar dos terços del finançament del projecte per bancs locals. Vol dir això que els diners del futur rescat europeu anirien a parar a finançar Eurovegas? Vol dir que és la millor manera d’emprar aquests diners?

No m’ho crec perquè amb els diners que costa aquest complex es poden crear moltes empreses d’alt valor afegit o impulsar les ja existents mitjançant excempcions o rebaixes fiscals que les permetin crèixer i ser competitives a escala global. Estic segur que el seu govern n’és conscient.

No em crec que es plantegin autoritzar Eurovegas perquè s’haurien d’adaptar lleis antitabac, lleis urbanístiques, lleis fiscals i de treball especialment per a aquest projecte. Des de quan un país s’adapta a una empresa? no hauria de ser al revés?

I perquè no em crec que es vulgui tirar endavant un projecte que associarà Barcelona i Catalunya per sempre més amb oci i joc tipus Las Vegas i tot el que això comportarà.

Perquè no crec que crear una quantitat encara indefinida de llocs de treball de baixa qualificació i baixa remuneració és una raó prou poderosa com per a decantar el gir estratègic de país que la creació d’aquest complexe suposaria. Economia de turisme low cost en comptes de economia basada en el coneixement i amb un turisme respectuós amb l’entorn.

Catalunya és un pais petit, no com els Estats Units, que es poden permetre tenir una Nevada i un Massachusetts. Nosaltres hem d’escollir.

Perquè no em crec que a aquestes alçades vuilguin tirar endavant un projecte que potencialment afavorirà el sector de la construcció després de la bombolla immobiliària que encara s’està desinflant. En comptes de definitivament girar fulla i posar rumb cap a un país d’empreses d’alt valor afegit i sostenibilitat.

Per tot això no em puc creure que el seu govern estigui a favor d’aquest projecte.”

Prenent nota de l’Argentina. Nacionalitzem Catalunya.

albert Leave a comment

Sense entrar a valorar massa en profunditat la situació, l’Argentina fa alló que té tot el dret de fer amb YPF, a nacionalitzar els seus recursos. Per què? per la incompetència, mala gestió i espoliació d’aquests per part d’una empresa espanyola.

Espera, a on més a la vora nostra està passant exactament el mateix?

Ho dic perquè per si algú encara els hi té por, als espanyols, ja veieu en què ha quedat la seva “reacción contundente”. El que ha passat amb l’Argentina és exactament el mateix que faran quan el Parlament de Catalunya proclami unilateralment la independència. Res.

De veritat, només depèn de nosaltres. Ja va sent hora que nacionalitzem Catalunya. Ho dic perquè al pas que van aviat no ens quedaran ni els mobles.

Today is the 81st anniversary of the proclamation of the Catalan Republic

albert Leave a comment

“Catalans, interpretant els sentiments i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi proclamo la República Catalana” (“Catalans, interpreting the feelings and their yearning of the people who have given us their vote I proclaim the Catalan Republic”).

It only lasted for a few days. The Catalan President Francesc Macià declared a Catalan Republic, a state within an Iberian Federation. As usual, Spain threatened military intervention and he had to back off.

Recording of his speech (sorry, no english subtitles):

And through Wikipedia I find an article on the New York Times talking about it.

Catalans Valents

albert Leave a comment

Des que em vaig interessar per les independències del món el que més m’interessa és què és exactament el detonant de cadascuna d’elles, generalment acostuma a ser una iniciativa que de forma aïllada normalment no tindria cap tipus d’impacte però que en una situació propicia pot generar un efecte contagi.

M’enrecordo visitant un museu a Dublín a l’any 2005 que explicava la història de la independència d’Irlanda a principis del segle XX. Em va sobtar molt que tot va començar per l’assalt al 1916 d’un grapat de patriotes irlandesos al castell de Dublín, a on era l’exèrcit britànic. L’atac va acabar malament però va generar un efecte bola de neu que va fer que el 1921 Irlanda (al menys la part del sud) esdevingués un estat independent. Vaig adonar-me que un acte de rebelió sense pràcticament cap esperança de guanyar, només el fet de plantar cara, va esdevenir el detonant per a una revolució. També podem trobar això a les lluites pels drets civils dels anys 60 als Estats Units d’Amèrica. Per a aconseguir avenços en els drets dels ciutadans sovint s’han de trencar els límits de la legalitat vigent.

Avui en dia, no cal dir-ho, el mètodes per a aconseguir la independència no cal que facin servir la violència física però fóra bo recordar que l’estat espanyol utilitza moltes altres formes de violència contra Catalunya. Violència cultural mitjançant el setge continu a la llengua i la cultura. Violència econòmica mitjançant l’espoliació fiscal.

Tot això als ulls de la comunitat internacional de forma completament democràtica i legítima gràcies als mecanismes d’un estat espanyol totalment integrat a Europa, recobert amb una pàtina democràtica i amb el beneplàcit dels polítics catalans que any rere any han donat suport als pressupostos de l’estat.

A la declaració d’independència dels Estats Units d’Amèrica, que és d’obligada lectura, hi figura el concepte de “dret a la revolució”. Aquest dret fa referència a que les persones tenen uns drets i si l’estat no treballa per a garantir-los tenim el dret d’abolir aquest govern.

En el cas de Catalunya, de raons per a exercir la revolució contra aquest estat que desemboqui en la constitució d’un estat per a Catalunya n’hi ha, com diu en Sergi López, “de tot tipus, fins i tot econòmiques”. El perillós és seguir així. Per tant aquesta revolució és un exercici de responsabilitat i de seny, que tant ens agrada als catalans. Però també és cert, es pot constatar a diari, que els catalans pels motius que siguin ens costa despertar. De vegades he arribat a sentir desesperació i vergonya en veure com massa catalans abdiquem en actes qüotidians com canviar d’idioma per demanar un café. Però poc a poc veig mostres de dignitat que espero serveixin d’exemple per a la resta i es contagiïn ràpidament.

Primer, la vaga de fam per la llengua d’en Jaume Bonet i Tomeu Amengual, una mostra de dignitat excepcional que no ha estat prou reconeguda per la societat. La insubmissió fiscal dels membres de Diem Prou, pagant els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya. La insubmissió contra els peatges de les autopistes de Catalunya promoguda per en Josep Casadellà. O per exemple els patriotes anònims que desafien la imposició espanyola (amb el consentiment dels polítics catalans) enretirant l’estanquera que penja de l’ajuntament de Sant Pol. Em deixo molts altres però per mi aquests són exemples de catalans valents. Tant de bo cada vegada en veiem més. A tots ells: gràcies. Així es fa. Esperem que una d’aquestes iniciatives esdevingui el detonant de la nostra petita revolució.

Man on hunger strike in Mallorca to defend Catalan language

albert 1 Comment

Jaume Bonet, a retired 64 year old man from Mallorca has now lost 22 kilograms and his health has seriously deteriorated since he went on a hunger strike on March the 1st as a protest for the campaign against Catalan culture (the local culture in the Balearic Islands since the 13th century) started by PP’s Spanish nationalist government at the Balearic Islands.

The measures taken against Catalan since 2010 include closing down the only public TV which broadcasted Catalan content in the islands, a law which allows civil servants to not need to prove knowledge of Catalan to be eligible for a position and the plan to change the names of Balearic towns to Spanish.

These measures are even causing division within the Balearic PP franchise as they obey not the feeling of the locals but the dictate from Madrid from where the relentless offensive against Catalan culture on its weaker sides (the Balearic Islands and the Valencian Country) is orchestrated.

The Facebook page “Jubilats per Mallorca!” is the official source of information on Mr Bonet’s hunger strike.

And you can join an initiative started by Quim Torra to plea Ms Irina Bokova, the UNESCO general director, for an international mediation on this conflict. You can send a copy of this letter to i.bokova@unesco.org