Sembla ser que ara a Madrid no els acaba d’agradar això de la IP del referèndum dels Srs López Tena i Uriel Bertran. És interessant el concepte de democràcia i d’estat que tenen a Madrid.
D’estat perquè si pensessin que la Generalitat és estat (vull dir, part de l’estat espanyol) quin problema hi ha en que la Generalitat organitzi referèndums sobre assumptes que interessen als ciutadans? (perdó, vull dir consultes, que referèndum sona massa seriós i les decisions serioses es prenen sempre a Madrid). Per tant, ens deixen clar que l’estat està a Madrid i això que tenim aquí és un Parlament de fireta per a fer bonic i no molestar.
En quant a la democràcia, fins ara a Madrid ningú ha tingut cap problema en que es facin “consultes” sobre xorrades con la Diagonal. Això sí, quan s’ha aprovat discutir si fem o no un referèndum sobre un tema que no els agrada ara no els sembla bé. Què ingenu, i jo que pensava que això de la democràcia consistia en fer votar als ciutadans per a saber què volen. Deu ser la democràcia a l’espanyola.
Dintre de 6 mesos decidiran si presenten un recurs d’inconstitucionalitat i previsiblement el recurs seguirà el camí de l’estatutet. Potser dintre de 10 anys ens aclariran què ens deixen fer i què els irrita. Deixar passar 6 mesos és un bon negoci per als dependentistes. Les eleccions tot just hauran passat i de passada estalviarà a un possible guanyador Mas haver de fer un incòmode debat sobre la independència al Parlament.
Pensem doncs que, basant-nos en l’experiència, és pràcticament segur el recurs i per tant el debat sobre la independència no arribarà al Parlament la propera legislatura. A no ser que votem en conseqüència. L’única opció per a aquells que volem la llibertat per a Catalunya és votar aquelles formacions que es comprometin a declarar unilateralment la independència de Catalunya en cas d’obtenir majoria de diputats favorables a la independència.
Foto: Jaume d’Urgell
Ah, I vostè no sabia que per tota cosa hi ha un marc legal?
Però que tonto soc.