És impossible que cap govern espanyol accepti concedir a Catalunya res remotament semblant a un concert econòmic. Per què?
- Per a justificar el concert econòmic per a Catalunya el govern espanyol hauria de reconèixer davant l’opinió pública espanyola que en realitat el que volen els catalans és just i que Catalunya ha estat qui més ha contribuït a l’estat espanyol des de fa una pila d’anys. Que és just que Catalunya deixi de contribuïr a la solidaritat amb altres territoris ara que Espanya és un país equiparable als més rics del món. Això després de 30 anys d’atiar l’odi contra Catalunya és impossible.
- Donar a Catalunya el mateix tracte fiscal que el País Basc causaria a curt termini un ajust dels serveis públics de què gaudeixen els espanyols mentre que la situació a Catalunya milloraria. Per als partits de govern espanyols és preferible la independència de Catalunya que pagar el cost polític d’aquesta operació. Després de la independència l’ajust a curt plaç arribaria igualment però ja s’inventarien alguna cosa per a no reconèixer que fins aleshores els serveis els pagava Catalunya. això sí, a mig i llarg termini Espanya se’n beneficiaria econòmicament i social tant del concert econòmic com de la independència de Catalunya.
- El concert econòmic per a Catalunya impulsaria ràpidament demandes similars dels altres territoris espoliats, el País Valencià i les Illes Balears.
- Per al PP la independència de Catalunya seria beneficiosa ja que significaria escombrar el PSOE durant molt de temps. Per al PSOE és impossible tonar a governar Espanya sense els vots catalans.
- Una advertència sobre el “pacte fiscal” que proposa CiU. Qualsevol tipus de finançament que no sigui exactament el mateix de què gaudeixen les comunitats forals serà immediatament neutralitzat per alguna altra via per a continuar amb l’espoliació fiscal. Com ja s’ha demostrat amb els successius pactes fiscals dels últims 30 anys. Fa només uns dies l’economista Sala-i-Martín ens ho explicava. No importa quins canvis es facin al finançament de Catalunya, al final l’espoliació segueix constant any rere any.
- La independència de Catalunya és preferible a mantenir-la dins l’estat espanyol sense poder-ne extreure recursos ja que Catalunya és increïblement molesta com a entitat nacional diferenciada per a un estat que vol ser homogeni culturalment.
- Suposem que d’alguna manera Espanya concedeix a Catalunya el concert econòmic. A no ser que es fessin les coses molt malament aquesta esdevindria una altra vegada en pocs anys el principal pol econòmic de la península ibèrica en detriment de Madrid i això és un escenari intolerable per als espanyols, els quals s’ha passat 30 anys afavorint Madrid com a pol econòmic en detriment de Catalunya. A més, l’increment en qualitat de vida no faria sinó incrementar el desig d’independència de Catalunya i finalment el resultat seria el mateix.
- Ara mateix ja tenim una majoria social àmpliament a favor de la independència. L’estratègia que segueix Espanya és contenir les aspiracions catalanes a través de l’estructura de l’estat, els jutges i les elits polítiques catalanes que fins ara estan fent el paper de contenció del moviment sobiranista (conscientment o no, això ho sabran ells) i utilitzar la immigració fins que Catalunya s’hagi empobrit tant i s’hagi assimilat tant que esdevingui una província castellana més i ja no hi hagi reivindicació identitària ni existeixi l’espoliació fiscal. Aquesta estratègia ja ens la va explicar fa uns mesos el President Pujol. Una vegada Catalunya estigui completament assimilada Espanya ja no podrà extreure’n més recursos però tampoc no hi haurà cap tipus de reivindicació identitària. En aquest escenari els espanyols hauran aconseguit un empobriment de l’estat espanyol però mantenen el territori conquerit. És trist però és la seva estratègia i objectiu, encara que comporti un empobriment general d’Espanya per sempre més.