No fem bogeries, votem independència.

25A the next round of referendums

Albert Einstein va dir: “The definition of insanity is doing the same thing over and over and expecting different results” (La definició de la bogeria és fer el mateix una vegada rere altra esperant resultats diferents)

Des de fa unes setmanes he sentint a gent dient que si Reagrupament i SCI no s’uneixen votaran a CiU. Aquesta proposta sembla una campanya dissenyada des de les ments més afilades del dependentisme. Des d’aquestes línies vaig defensar inicialment un pacte entre Reagrupament i SCI, un pacte d’igual a igual i no incondicional. No ha estat possible. No passa res. Ara no analitzaré les causes de la no unitat ni criticaré a ningú. Ni em pararé a analitzar les teories conspiratives sobre si SCI són un submarí de CiU i Esquerra per a acabar amb Reagrupament. No és aquest el moment de fer això. Ara és el moment d’avançar. A qualsevol que s’informi una mica sobre les evidents diferències entre les dues formacions no li hauria de resultar gaire difícil escollir.

El que està clar és que Reagrupament ha superat les crisis i deixant enrere cada obstacle ha anat guanyant força. Celebro que ara hi hagi més d’una opció que defensi la independència. Per això no tindria sentit que cap vot independentista anés a parar a CiU com a vot de càstig per la manca d’unitat.

Algú pensarà en els resultats de les enquestes que han publicat recentment els mitjans dependentistes i espanyols. Al contrari del que sembla aquestes enquestes són per mi la prova que l’indepedentisme farà uns grans resultats. Les enquestes són part de la seva estratègia per a desmoralitzar, dividir i desconvocar l’independentisme. No hem de caure en aquest parany. Ens agradaria que les enquestes donessin 40 escons o més als nous partits independentistes per a votar amb absoluta tranquilitat però sabem que això no passaria encara que fos veritat. Els mitjans, en mans dels dependentistes, ho amagarien.

Per altra banda, entenc que hi ha gent que voldria que els nostres líders independentistes fossin diferents, a tothom se li poden trobar defectes. Som un país petit i tenim uns candidats i uns partits que potser no són perfectes però segur que estaran a l’alçada de les circumstàncies. Entenc que Esquerra ha fet molt de mal a la credibilitat de l’independentisme parlamentari i precisament per això tenir més opcions en comptes de desencoratjar-nos ha de ser motiu de celebració.

Però aquells independentistes que esperin que votant CiU un dia es despertaran i de cop i volta serem independents s’equivoquen. Tal i com diu la frase d’inici d’aquest article, si seguim fent el mateix que hem fet fins ara esperant resultats diferents és que estem bojos. CiU han dit una vegada i una altra que no són independentistes. Els hem d’agraïr la seva honestedat i votar en conseqüència.

Hem d’aprofitar que en Montilla ens està fent un gran favor en centrar el debat de la campanya entorn la independència i no ho podem desaprofitar. Qui s’ho hauria imaginat fa tot just un any!

Sé que l’independentisme entrarà amb força, la llei d’Hondt especifica un llindar de només el 3% per a aconseguir representació. Els independentistes som molts, els voluntaris de les consultes, els votants de les consultes, els que es van manifestar el 10 de Juliol. Està clar que només que una fracció d’aquestes persones votessin en conseqüència l’independentisme faria un gran resultat i per això mateix l’establishment dependentista està acollonit. No poden suportar la idea que un grup com Reagrupament, format per professionals que fan política (que no polítics professionals), voluntaris entusiastes i independentistes insubornables entrin al Parlament a fer neteja. És la seva festa i no hi estem convidats. Ja ho sabem però precisament per això és el nostre deure convertir en realitat els seus pitjors malsons.

Tampoc no entenc aquesta dèria per l’ara o mai. Si pel que sigui no s’arribés a entrar al Parlament, cosa que dubto, no passaria res. Hem viscut així durant gairebé 300 anys, potser necessitem encara uns més per a fer el pas. Si per mi fos jo declararia la independència demà a l’hora d’esmorzar però entenc que hi hagi gent amb diferents velocitats. El que està clar és que l’independentisme cada vegada està més extés, per tant, els dependentistes podran fer tot el joc brut que vulguin però el temps juga a favor nostre i més d’hora que tard decidirem el nostre futur de forma lliure.

Finalment, això no vol dir que poguem esperar asseguts sense fer res i la independència ens caurà del cel, no. Els canvis arriben quan la societat els impulsa i aquí no valen excuses, els catalans hem de donar un pas endavant amb valentia. Mai havia estat tan fàcil. El canvi és a les nostres mans. El 28 de Novembre tots els independentistes tenim un compromís amb el nostre país. Votem independència!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *