Punt de sortida immillorable per a l’independentisme

Aquí vull respondre a certes crítiques que he llegit sobre el projecte de Solidaritat Catalana per la independència i els seus membres i vull fer una valoració positiva ara que ens trobem gairebé a la línia de sortida de les eleccions al Parlament. Certament que les coses es podien haver fet d’una altra manera però objectivament estem a punt d’encarar les eleccions en gairebé les circumstàncies més favorables que ens situen en un dels millors escenaris possibles per a l’independentisme.

Primer, el TC ha dictat sentència just abans de les eleccions, hem d’aprofitar aquest immens error (per als seus interessos, es clar) fruit de la supèrbia espanyola i tenim el deure de capitalitzar-ho en forma de vots. Al mateix temps han escombrat l’alternativa del referèndum que era gairebé segur que hagués caigut després de les eleccions de totes maneres ja que CiU no li pensava donar suport, com van repetir diverses vegades recentment. Pensem en l’escenari possible que al TC haguessin esperat a tot just després de les eleccions per a dictar sentència. Molta gent hagués votat diferent i en López Tena s’hagués quedat amb un pam de nas sense el referèndum i sense poder fer res per a la declaració unilateral en els propers 4 anys.

Segon, els altres partits no estan sabent (o no poden, per la seva pròpia inèrcia) moure fitxa cap a la independència i no només això sinó que CiU està deixant clar a diari que no són independentistes i que no creuen que la societat “estigui madura” i l’etern “ara no toca”. És una llàstima que sigui així però és el nostre deure donar resposta als que volen llibertat com abans millor i si CiU deixen la seva postura tan clara els hem d’agraïr la honestedat i aprofitar-ho.

Tercer, la societat ha reaccionat amb la manifestació del 10-J. Hi ha una demanda insatisfeta creixent d’independentisme i aquí tenim un nínxol de vots fins ara orfes molt important.

Quart, molt important, com que la sentència de l’estatut ha tombat la via del referèndum ara tenim en López Tena i en Bertran que poden estirar molta gent de CiU i ERC cap a la candidatura independentista conjunta. S’ha produït un efecte de concentració d’esforços cap al mateix punt. L’únic que ens resta, per altra banda. És fàcil criticar-los per no haver pres aquesta decisió abans però volen el mateix que nosaltres i els honra la seva rapidesa de reflexos ja que només una setmana després de tombar el referèndum han sabut rectificar i concentrar esforços per la via de la declaració unilateral. Més val tard que mai.

Finalment, ja sabíem que en Laporta, qui ho va repetir constantment, no entraria en política fins a acabar la seva feina al Barça. Això no és cap sorpresa i no em serveix com a crítica. Tot triga temps a madurar i desafortunadament no en tenim gaire. Hem de jugar amb aquesta restricció i intentar obtenir els millors resultats possibles.

Ara l’únic que cal és treballar i donar la benvinguda a tots els que més tard o més d’hora ens estan donant la raó i s’afegeixen a un projecte comú.

One thought on “Punt de sortida immillorable per a l’independentisme

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *