Catalunya es troba en aquests moments en una situació molt delicada. La Generalitat, mancada de llibertat per a aplicar polítiques econòmiques pròpies per a sortir de la crisi es troba en una situació de fallida tècnica i acaba de fer una emissió pública de bons a un preu molt més alt que el mercat ja que li resulta impossible col·locar el seu deute als mercats internacionals. Amb tot això la Generalitat es col·locarà a final d’any amb un dèficit d’aproximadament 40.000 milions d’euros. Aquesta situació és insostenible i és previsible que en un termini curt la Generalitat quedi intervinguda per les autoritats europees o espanyoles. Paradoxalment Catalunya genera prous recursos per a no trobar-se en aquesta situació però sense estat propi mai en podrem disposar.
Crec que gairebé tothom ja ho sap però és bo repetir-ho. Patim un dèficit fiscal insostenible del 10% del nostre PIB cada any, que és d’aproximadament uns 22000 milions d’euros, no hi ha cap altre país del món civilitzat a on doni una situació similar. Per no parlar del fet que la sentència del tribunal constitucional ha oficialitzat que la cultura catalana a dins l’estat espanyol sempre tindrà un caràcter de segona categoria en tots els aspectes.
El model autonòmic espanyol ha quedat per tant tancat amb la sentència del tribunal constitucional. Espanya ens ha dit clarament que no està disposada a modificar el seu model d’estat i davant això els catalans ens trobem a una cruïlla. Hem d’escollir si volem ser una regió d’Espanya o un estat lliure a la Unió Europea. En aquesta situació l’única opció que garanteix la supervivència de Catalunya com a nació i el benestar econòmic dels habitants de Catalunya és disposar d’un estat propi per a poder aplicar les polítiques més adients tant econòmiques, de gestió del govern, culturals i per a guanyar visibilitat en un món cada vegada més globalitzat a on disposar d’una personalitat pròpia i diferenciada fa guanyar punts i per a contribuïr a enfortir Europa i tenir veu pròpia al concert de les nacions.
Analitzant les diverses propostes amb què es presenten els partits catalans ens trobem que l’única proposta seriosa per a Catalunya aquestes eleccions és la de Reagrupament. El federalisme és una utopia ja que no existeix la possibilitat de federar-se si dos no volen i per tant aquesta opció queda descartada a una Espanya que ha marcat l’estatut com el sostre màxim d’autogovern per a Catalunya i queda condemnada a ser una comunitat de règim comú més. El concert econòmic també es impossible ja que, com Rajoy ha declarat més d’una vegada recentment, l’estat espanyol és inviable sense l’espoliació fiscal catalana. Per tant, mai aconseguirem rebaixar aquesta espoliació a un nivel suportable per a la nostra economia ja que requereix la voluntat política dels partits espanyols. Finalment, aquells que proposen un referèndum d’independència també ens estan enganyant. Algú es pot imaginar el govern espanyol signant l’autorització per a un referèndum d’independència a Catalunya? És impossible.
Per tant Reagrupament ofereix l’única opció realista que és assolir un estat propi mitjançant la declaració unilateral d’independència. Procediment avalat aquest mateix estiu per la Cort Internacional de Justícia que diu que una declaració d’independència s’ajusta completament a la legalitat internacional. Reagrupament va ser la primera formació que va defensar aquesta via i el temps ha donat la raó en que aquesta és l’única solució que ens queda i l’única que només depèn de nosaltres.
La via de Reagrupament passa per utilitzar el Parlament per a fer un acte de sobirania i per tant traslladar la majoria social favorable a la independència i trauïr-la en una majoria parlamentària que dugui a terme aquesta tasca. El president Montilla ens ha explicat recentment que “no cal un referèndum per la independència ja que els catalans ens autodeterminem cada quatre anys a les eleccions al Parlament”. Per tant, fem-li cas i convertim les eleccions autonòmiques en un plebiscit per a l’autodeterminació. Només necessitem 68 diputats que a les passades eleccions es van aconseguir amb menys d’un milió i mig de vots.
Per altra banda, no ens servirà de massa disposar d’un estat propi si no disposem d’una democràcia de qualitat. De nou, Reagrupament és l’única opció que ha demostrat la seva seriositat en apostar per la regeneració democràtica. Ara mateix, inclús sense necessitat d’assolir la independència podem aconseguir una millor qualitat democràtica amb les lleis proposades per Reagrupament. Primer, una llei electoral pròpia amb districtes petits, on cada diputat representi un districte i els votants escullin directament aquests diputats i per tant no representin els interessos dels partits sinó defensin els interessos dels seus votants. Segon, una llei de transparència per a saber a on van a parar absolutament tots els diners que gestionen les administracions públiques. Tercer, una llei d’incompatibilitats per a que ningú pugui beneficiar-se d’ocupar més d’un càrrec públic i que en sortir d’aquest càrrec no es pugui beneficiar dels contactes aconseguits durant el pas per la política. Quart, limitació de mandats, màxim de dos mandats consecutius. La idea és que dedicar-se a la política s’entengui com un servei a la societat i que passat aquest temps els nostres representants tornin a la seva professió prèvia al pas per la política.
El programa de Reagrupament es va elaborar tenint en ment la futura Catalunya independent, no com una comunitat autònoma de règim comú i el vam elaborar més de 600 associats. Podeu consultar-ne un resum a l’adreça http://www.futurlliure.cat.
La primera llei que els diputats de Reagrupament presentaran al Parlament serà aquest projecte de Constitució de Catalunya. Per a governar-se les nacions fan servir una Constitució, no un estatut.
Necessitem que totes aquestes propostes de Reagrupament se sentin des del 29 de Novembre al Parlament, la situació ho requereix. Per tot això jo votaré Reagrupament.
One thought to “Per què votaré Reagrupament”