Un nou eix a la política catalana

2010-06-17 Artur Mas

En el darrer mes hem pogut observar les reaccions dels diferents partits parlamentaris a la sentència de l’estatut i la manifestació del 10-J. Tímidament, a contracor, sembla que els partits s’han adonat que si seguien defensant el mateix que abans se’ls veuria massa el llautó i perdrien vots. El problema és que les solucions que hem sentit fins ara són senzillament impossibles, sembla que aquests partits estan atrapats a la teranyina autonomista que han anat teixint durant 3 dècades i trencar amb aquest marc mental els resulta impossible.

Analitzem les diferents opcions que defensen. Per una banda tenim CiU, diuen que l’objectiu per al 2012 és aconseguir el Concert Econòmic que gaudeixen al País Basc i Navarra. Encara no han explicat com s’ho pensen fer això. En altres ocasions els governs espanyols han necessitat del suport de CiU per a governar i no només han estat incapaços d’aconseguir el concert, ni tan sols han aconseguit rebaixar l’escandalós dèficit fiscal que pateix Catalunya. Diuen que esperaran a després de les eleccions espanyoles per a demanar-ho. A mi això em sona una altra versió de l'”ara no toca” convergent i patim el risc que una vegada estiguin a mitja legislatura s’oblidin d’aquestes promeses i diguin allò de “ara hi ha problemes més urgents que el concert econòmic”. Amb què pensen negociar? Com pensen aconseguir-ho dins la legalitat espanyola?

Per altra banda tenim Esquerra, sembla ser que ara que s’apropen eleccions i que després de 7 anys a un govern espanyolista i veient per una banda les nul·les possibilitats que el tripartit sumi i per altra la davallada de vots que els espera malgrat i que mai hi havia hagut tants defensors de la independència, s’han enrecordat que van arribar al poder gràcies a promeses d’avançar cap a la independència. Ara diuen que només entraran al govern amb qui es comprometi a convocar un referèndum d’independència. Senyors d’Esquerra, que no s’han llegit la sentència? Que no recorden que Catalunya no pot convocar un referèndum sense l’autorització d’Espanya? que es pensen que ens deixaran fer-ho? quina bona fe. Sembla que els costi admetre que s’han equivocat, però no s’adonen que com més triguin a redirigir els seus esforços cap a solucions realistes pitjor serà la situació del país.

Finalment tenim ICV, aquí hem vist un lleuger avenç però també insuficient. Han passat a defensar que a Catalunya s’ha de convocar un referèndum per l’autogovern a on es doni a triar entre seguir com a autonomia, convertir-se en un estat federal i la independència. Aquesta estratègia no només demana un impossible, en demana tres. El primer és que, repetim, Catalunya no pot convocar referèndums dins la legalitat Espanyola. El segon és que la sentència de l’estatut ha tancat definitivament les portes a un major autogovern i per tant tant voler imposar un model d’estat federal a Espanya és risible i la independència és impossible dins la legalitat espanyola.

Com a votant els exigeixo un detall de les accions polítiques que pensen fer per a arribar, dins de la legalitat espanyola i en l’escenari post-sentència a aconseguir els objectius que proposen. Però la realitat és que ells esperen i esperen, amb les enquestes a la mà, que passin les eleccions el més ràpid possible i que la davallada no sigui massa gran, mentrestant el país es desangra.

Ara per ara, l’única solució realista i amb seny, i que després de la recent sentència del Tribunal Internacional de Justícia és impecable dins la legalitat internacional és la declaració unilateral d’independència.

Resulta curiós com la sentència de l’estatut ha fet caure les màscares i ha creat un nou eix a la política catalana. Els partits de gestió de l’autonomia (CiU, PSOE-C, ICV, Esquerra) i les alternatives sobiranistes, les quals ara per ara són totes extraparlamentàries.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *