I ara què? Molt fàcil

Manifestació 10-J

Un dels comentaris més repetits a twitter en acabar la manifestació independentista de dissabte era: “I ara què?” per a mi aquesta pregunta és trivial però vistos els precedents entenc que per a una majoria de catalans no ho és. A Catalunya tenim una majoria social independentista capaç de treure 1 milió i mig de persones al carrer en una tarda de Juliol però després a les eleccions catalanes guanya CiU i a les espanyoles el PSOE de Catalunya treu 25 escons que són sistemàticament utilitzats en contra de Catalunya. Això és digne d’estudi psicològic i sociològic però jo m’ho explico per la por al canvi. Entenc que a la gent li fa por el canvi i sobretot vistos els terribles precedents de l’independentisme d’Esquerra els quals van vendre els seus vots a la primera oportunitat per a poder entrar al govern. Entenc que amb aquest precedent la gent tingui por de tornar a votar partits independentistes. Però els catalans també aprenem dels nostres errors.

Davant aquest panorama desolador per sort sembla que es veu llum al final del camí i aquestes eleccions tindrem alternatives. Per una banda tenim a Reagrupament, que dissabte passat van aprovar llistes per a una candidatura al Parlament. Aquesta associació ha promés que no entraran en cap govern que no tingui com a objectiu número 1 declarar la independència. Per altra banda tenim a Joan Laporta i Democràcia Catalana, el qual, encara que no ha donat massa detalls de moment ja que acaba de deixar la presidència del Barça però el seu discurs va en la mateixa línia que Reagrupament. Jo personalment espero que aquestes i altres associacions i partits, com per exemple el Cercle Català de Negocis, les CUP i inclús Esquerra, s’afegeixin a un bloc sobiranista català. El millor seria anar tots junts a les eleccions ja que així aconseguirem un efecte multiplicatiu que no aconseguirem per separat.

Això sí el que no poden fer els catalans que vulguin que les coses millorin, guanyar la nostra dignitat i aconseguir un estat propi és a les properes eleccions votar Montilla. Qui ha declarat recentment que el concert econòmic per a Catalunya faria que Espanya fos inviable. Montilla posa per davant els interessos d’Espanya a costa que Catalunya pateixi un espoli fiscal insuportable, tenim l’enemic a casa. O l’Artur Mas, qui ha declarat recentment de forma repetida que no té cap intenció d’organitzar un referèndum d’independència la propera legislatura.

El canvi està a les nostres mans. Per sort, als catalans no ens caldrà cap coratge especial per a aconseguir la independència. Més fàcil impossible, només ens cal anar a l’escola electoral la propera tardor i votar per una llista de porti la declaració d’independència com a primer punt del seu programa. Siguem coherents, votem per Catalunya. Si ho fem bé només ens caldrà fer-ho una vegada.

Photo: Xena’s pics

6 thoughts to “I ara què? Molt fàcil”

  1. Gràcies per afegir la meva foto en el teu blog. La vaig prendre des del “pirulí” que hi ha a la Diagonal amb el Passeig de Gràcia.

    Salutacions 🙂

    xena

  2. Gràcies per confirmar el que expresso en el meu blog: que heu baixat al nivell de buscar un enemic.

    Així es fa perque Europa t’escolti, sí senyor.

  3. Si la unitat ha de ser això, dir el que som i prou, malament!

    Ser una nació s’exerceix, no es diu i prou!

    Qui no vulgui que Catalunya sigui lliure se’n omplirà la boca del que som sense adonar-s’en que ho som encara que no ho digui però ser un Estat per mes que ho diguem si no ho som no ho serem!

    L’única resposta a la sentència és la Independència.

    Go for it, Catalonia!
    Visca la Democràcia!
    Visca la Constitució Catalana!
    Visca la Llibertat!
    Visca Catalunya Estat!

    Les grans coses dels pobles les solen fer les minories. (Ernest Renau)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *