Això és Solidaritat?

Primer de tot vull deixar clar que sóc associat a Reagrupament i des d’aquest punt de vista parlo avui.

Des d’aquestes línies jo mateix vaig donar la benvinguda fa una setmana i mitja a en Laporta, en Bertran i en Tena. Me n’alegro que s’hagin adonat que la millor manera d’aconseguir la independència és la declaració d’independència. Si finalment tots arribem a la mateixa conclusió tothom és benvingut.

A la seva presentació com a Solidaritat Catalana per la Independència aquests senyors van dir que ells no tenien cap tipus d’ambició personal per a presentar-se a una candidatura al Parlament. Una setmana després diuen que vist que els partits parlamentaris no s’hi afegeixen (cosa força previsible, per altra banda) volen canviar el format, en comptes d’una coalició volen impulsar un partit per a les eleccions i presentar-se com a candidats. El primer que em va sobtar va ser que malgrat i que Reagrupament van ser els únics que els van donar suport des del primer dia els fundadors de l’SCI se’n van desmarcar en tot moment i em va sorprendre l’absència de membres destacats d’RCat tant a la presentació com a altres actes.

Poc a poc han aclarit que volen convertir aquesta Solidaritat Catalana en un clon de Reagrupament amb una còpia idèntica dels seus principis. Diuen que dintre de menys d’un mes i mig volen celebrar una assemblea i muntar una candidatura que si guanya les eleccions declararà la independència. Disculpin un moment, això ja existeix, es diu Reagrupament. Té 3500 associats i una candidatura oberta i votada en una assemblea fa uns dies. Em torno a mirar la web d’RCat per a veure si han canviat els seus objectius fundacionals però no, tot segueix igual. Així, existint Reagrupament i havent mostrat l’ampli suport que tenen, em sembla totalment il·lògic reinventar la roda quan el més lògic seria afegir-se a l’associació, la qual sempre ha deixat clar que té les portes obertes i tirar tots endavant, tenim molt poc temps.

Després m’entero que no només volen fer un clon d’RCat sinó que en comptes de guanyar nous membres per al seu projecte estan intentant de formes bastant barroeres captar membres de Reagrupament per a afegir-los al seu projecte. Malgrat i que és totalment lícit ho trobo força lamentable moralment i que no facilitarà les coses de cara a crear una candidatura conjunta. Que és el que al final haurà de passar si tant SCI com RCat volen tenir possibilitats al Parlament. Per no parlar del dany ja causat per la lamentable imatge que s’està donant de desunió, lluites internes i personalismes que certament no ens beneficia.

Després, parlant amb altres associats, que estan igual de perplexos que jo amb el comportament d’SCI, i reflexionant arribo a la conclusió que hi ha dues possibles explicacions per al que està passant. Una, la que vull pensar que és, que en Tena i en Bertran han vist que perdrien protagonisme mediàtic i relevància als seus partits degut a que la via del referèndum ha quedat definitivament tancada i volen garantir la seva supervivència política. I dues, la que m’agradaria poder descartar i que suposaria que els senyors Tena i Bertran estan intentant debilitar Reagrupament per encàrrec. Malgrat i que no m’agraden les teories conspiratòries no oblidem que fins dilluns aquests senyors estaven afiliats als dos partits que tindrien més interessos en desmuntar l’amenaça que suposa Reagrupament. En qualsevol dels dos casos això que estan fent els desqualifica com a potencials representants a una futura candidatura unitària. El dany que estan causant a un moviment ja sotmès a constants atacs mediàtics de l’establishment espanyolista i dependentista no justifica les seves suposades bones intencions.

Com a associat em reafirmo en el meu suport a Reagrupament i dir que només ens queden dues coses. Una, seguir treballant per a construïr una alternativa independentista sòlida al Parlament i segon, com imagino que passarà, quan l’SCI s’hagi definit ja es negociarà una coalició tenint en compte els suports que hagin aconseguit.

El que no s’entendria, i serien castigats pels votans, seria que aquesta SCI no es presentés juntament amb Reagrupament, encara que repeteixo, els mètodes que estan utilitzant realment no facilitaran una coalició posterior, haurien de clarificar quant abans millor les seves intencions i motius. Finalment, a títol personal, vull mostrar el meu rebuig cap a aquesta maniobra prepotent, personalista i destructiva dels senyors Laporta, Tena i Bertran. Esperem que sàpiguen rectificar, encara estan a temps. Pel bé de Catalunya.

12 thoughts on “Això és Solidaritat?

  1. Jo també sóc un reagrupat pagant quota, però de cap manera vull prendre partit encara que tingui la meva opinió formada i ben formada…

    No farem res d’anar fortificant-nos en les respectives posicions. Tant en Carretero, com el trio Laporta/Tena/Bertran ja tenen la seva petita tropa d’incondicionals disposats a desqualificar el bàndol contrari fins a l’enquistament de la situació. Per tant, el merder ja està muntat. Ara el que hem de fer és trobar tots un desllorigador perquè el vot no es dispersi. Quin?

    Jo he decitit NO ANAR A VOTAR si aquestes dues candidatures no s’entenen. Si la meva decisió la segueixen unes quantes desenes de milers més de separatistes, ja veureu com tothom entrarà en raó.

    Admiro tots aquests personatges perquè tots ells han fet coses valuoses en favor de la nació. Però de la mateixa manera, aquesta admiració esdevindrà repulsió si per culpa seva perdem una oportunitat tan clara. Mai més ho tindrem tan bé per fer-nos forts al Parlament.

    Ramon Sargatal

  2. Gràcies Ramon, estic totalment d’acord amb tu. Tant uns com els altres tenen culpa de no haver fet un més gran esforç per entendre’s i si juguen amb això tots hi sortirem perdent.

  3. Com podeu dir que tant uns com altres tenen la mateixa culpa? Es que no enteneu el que diu l’article? No tothom es igual,ni tothom te les mateixes culpes. I això s’ha de tenir en compte a l’hora de negociar. Les nostres exigències no es poden dirigir per igual cap als que treballen de fa temps i amb rigor, que cap a aquells que acaben d’aterrar, per intoxicar i dividir.No es pot demanar a tots per igual, que s’entenguin.Això ho fan els nens. Els adults amb criteri, analitzen, i despres , s’alineen , prenen posició i desde allí, es reclama la unitat. Però primer ca tenir criteri,silenci i reflexió.
    Rorneu a llegir l’article, que es molt bò, i amb calma, reflexioneu abans de parlar sense mès ni mès.

  4. Nomes una rectificació. Els reagrupats, al tercer congrés vam votar una candidatura tancada, que es justament el contrari del que es va dir sempre. Com que va ser l’ùnica presentada, va ser escollida, lògicament.

  5. Bé jo vull anar més enlla,si no són capaços de servir al poble( que és la feina dels polítics) que demana Independècia i UNIÖ proposo dues accions
    – No anar a votar o votar un partit petit
    – No subvencionar-los més. Deixar de pagar quotes i no fer donatius.Que es financiin ell

  6. Crec que és un error posar al mateix nivell RCat que SCI. RCat és el referent i SCI han demostrat ser uns aprofitats amb molt males arts. Són 3.

  7. Crec que la finalitat de Solidaritat Catalana és precisament fer que el votant independentista és quedi a casa, això no és més que una estafa, i a sobre poc dissimulada. Primer Laporta es deixa estimar per Reagrupament, aquests modifiquen la forma de fer les seves llistes per encabir al capsot de Laporta i una vegada feta la tercera i ultima assemblea, el senyor Laporta es crea la seva fantasmada de partidet amb el suport no oficial de ERC i CiU.

    Reagrupament es va equivocar en confiar amb Laporta.

    En fi, espero que la gent s’en adoni del que representa realment Solidaritat Catalana i que les eleccions els hi vagin tan bé com al Jaume Ferrer a can Barça.

  8. Per cert, aquest article l’he trobat molt clarificador, l’hauríem de mirar de difondre’l més, ja que hi ha molta gent que està segada amb Solidaritat Catalana i això no és bo, almenys fins que la cosa no es defineixi més.

  9. Bona nit Albert,

    Sóc en “defensor” del Racó Català.

    Només dir-te que ahir vaig anar a la presentació a Vic de SCI que va fer en López Tena amb qui jo ja havia col·laborat a l’equip d’Osona Decideix pel referèndum del proppassat 13 de desembre.

    Al meu parer, crec que ets una mica injust amb SCI. La filosofia d’aquesta formació és la d’assolir un nivell màxim de democràcia interna per la qual cosa les llistes seran obertes.

    Per exemple, si jo crec que he d’anar per damunt d’en López Tena o d’en Joan Laporta o en Uriel Bertran, tècnicament no hi ha impediment. Això és el que jo cercava i el que RCat no em donaria -rectifica’m si vaig errat-. Els adherits seràn qui votin les llistes sense cap excepció.

    RCat tenia la mateixa filosofía però la va modificar fa poc temps per poder tenir el control de les llistes. Precisament en López Tena va deixar palès durant la conferència que ell era contrari a que les llistes les fessin un grup de savis (va dir irònicament) en funció de criteris allunyats de la voluntat dels adherits. Va assegurar que per aquí comença la corrupció.

    Malauradament RCat ha donat masses tombs darrerament que han fet perdre la confiança a molts seguidors. Això és vox populi. De fet SCI ens va assegurar que els partits independentistes o, fins i tot, catalanistes hi eren benvinguts sempre i quan es comprometéssin a declarar unilateralment la independència dins de la legislatura 2010-2014 i que acceptèssin presentar-se com a candidats a una llista que seria votada pels adherits.

    Si tu hi estas ficat, t’agrairé els teus comentaris. De fet jo el que vull és la Independencia de Catalunya i m’és igual anar-hi de la ma de’n Carretero, de’n Laporta, o del dimoni pelut. El que vull és la independència i punt.

    Una abraçada!

  10. Hola a tots i totes, gràcies pels vostres comentaris, no els he pogut confirmar fins avui ja que el cap de setmana no tenia internet a mà.

  11. Respecte al tema llistes tancades i obertes. Tot va començar a la crisi del Gener, quan sembla ser que algunes persones ja estaven dividint-se parcel·les de poder territorials a l’estil dels partits tradicionals i es va voler aturar canviant el sistema. A mi em va semblar bé.

    La segona raó era perquè en Laporta no volia passar per unes primàries si venia amb Reagrupament. També em va semblar bé, a qui li hauriem de demanar explicacions és a en Laporta, com és que de cop i volta s’ha tornat un defensor de les llistes obertes.

    I finalment, sí és veritat que SCI són 3, literalment i que el que sortirà probablement sigui un xurro, però en Laporta té molta tirada mediàtica i si no anem tots junts serà un desastre. Per això, encara que siguin 3 s’ha de negociar, estic segur que la direcció de Reagrupament faran una bona feina en aquest sentit, sigui quin sigui el resultat final.

Respon a Sir William Temple Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *