Unitat

25A the next round of referendums

Fa poc s’ha fet pública que l’estratègia que la coordinadora nacional de les consultes vol seguir és la d’impulsar un referèndum vinculant mitjançant la llei de consultes. Sobre el paper tot sembla molt bé, s’aconsegueixen les signatures, es porta a la mesa del Parlament, que evidentment l’aprovarà i finalment es porta a Madrid, ens la deneguen i tenim el conflicte servit. Després ens basem en el dret a l’autodeterminació i sota la supervisió dels organismes internacionals per a que la Generalitat convoqui el referèndum.

Tot això està molt bé sobre el paper, però, algú s’ha parat a pensar que l’execució de tot això requereix que el Parlament de Catalunya sigui marcadament independentista? Vull dir, us penseu que per exemple l’Artur Mas farà el més mínim intent de portar la contrària a allò que li diguin a Espanya? El mateix Mas que va pactar la retallada de l’Estatut, el mateix Mas de l’etern “ara no toca”, etc.

No em puc creure que, per exemple, algú tant intel·ligent i que ha demostrat com gestionar les consultes fins a l’últim detall com en López Tena i companyia no hagin caigut en el compte que a no ser que Reagrupament i Laporta arribin i aconsegueixin una quantitat suficient de diputats (potser sumant-hi els d’ERC) el tràmit del referèndum mai arribarà a Madrid, o si hi arriba Mas acatarà el que li diguin a Madrid, mai serà capaç de desafiar l’Estat Espanyol, oportunitats no li han faltan. Aquesta no és la seva batalla, malgrat i que molts militants són independentistes, CiU, ara per ara, és un partit de gestió de l’autonomia, no ens equivoquem. Si es deixa aquesta responsabilitat en les seves mans mai arribarà a materialitzar-se.

Per això jo sóc partidari de la opció de la declaració unilateral d’independència, perquè és molt més simple i elimina moltes passes complicades. Mitjançant aquest procediment es crea una legalitat nova, i després fem tots els referèndums que vulguis sense que ningú ens hi posi impediments.

Malgrat i això estic a favor de totes les iniciatives per a aconseguir la independència, però si es vol utilitzar la via del referèndum s’ha de fer bé. Per això opino que tothom, la Coordinadora Nacional, Deumil.cat, López Tena, Laporta, Reagrupament, tota la gent de l’Acte d’Estat de fa unes setmanes, etc. Tothom. Ens hem de posar a parlar ara mateix, amb humilitat, sense protagonismes, necessitem crear una candidatura sòlida per a treure el màxim nombre de diputats independentistes a les properes eleccions al Parlament. Si guanyem ho acabem per la via ràpida i si no com a mínim ens assegurem que els independentistes tenim representació real al Parlament que treballarà per a que el referèndum prosperi. Sé que alguns em diran somiatruites per proposar això però sé que tard o d’hora la unitat serà necessària per a aconseguir la independència, ens haurem de posar d’acord per força.

El que seria irresponsable és deixar en mans dels partits existents tota la feina feta fins ara, la malbarataran. La feina l’hem d’acabar aquells que l’hem començat. Necessitem la màxima representació parlamentària i unitat.

(You can find here the translation to english of this article)

4 thoughts on “Unitat

  1. Et faig el mateix comentari que anava a fer al Racó i que no em deixa.
    Els defensors d’aquest tipus de consulta argumenten que si la Mesa del Parlament no ho admet quedaran retratats els qui votin no. I si supera el tràmit de la Mesa, es retrataran els qui votin no al Ple. I si guanya al Ple, es retratarà el govern espanyol en negar el permís. Però és que encara voleu més retrats? Si ja s’han retratat tots mil vegades:
    – Esquerra i CiU van rebutjar a tràmit una ILP per considerar-la inconstitucional. No em vull estendre ara en el paperot de CiU amb l’Estatutet i el paperot d’Esquerra en la desnacionalització galopant que vivim. A més els anirà de conya dir: “jo ja vull, però veieu com és Madrid!!!”
    – El govern espanyol ja sabem què és i a qui defensa i com actua, no cal que m’allargui en els exemples (Hoquei català, “apoyaré…”, segregació del català, TV3 al PV, oficialitat del català a la UE…).
    Penseu que un retrat més desvetllarà els desmobilitzats? Si ens foten la cartera a la llum del dia (prop de 20.000 m. a l’any!) i no reaccionem!!!
    Tot plegat fa tot el tuf de penjar-nos un altra llufa. Anys de tenir l’independentisme seguint la pastanaga del referèndum “legal”. Anys!!! Per arribar on? On va arribar l’Ibarretxe el 2004? Intentaré desgranar-ho:
    -Si el govern espanyol es nega els catalans direm: “mira món, que antidemocràtics són els espanyols” I el món dirà: “doncs diuen els espanyols que simplement han aplicat una llei feta per vosaltres; democràcia és complir les pròpies normes, oi?”
    – Si el govern espanyol accepta la consulta i reunim tos els altres requisits (any 20–?). Senyors, hem triomfat!!! Es fa la consulta. Guanya el SI. “Ho veus món, SIIIIII” direm. “SI què? –respondrà el món- SI a que el vostre govern regional inicií els tràmits necessaris per propiciar una reforma de la legalitat espanyola que us permeti tenir un Estat propi”. “Doncs feu els tràmits. Espanya no s’hi negarà pas, als tràmits”.
    El Govern elaborarà un redactat que el Parlament convertirà en Proposició de Llei davant les Corts Espanyoles sobre una reforma de la Constitució…espanyola. Guai. Mireu l’artícle 168 de la mateixa. Democràticament guanyarà el NO. S’ha acabat el bròquil X anys desprès. X anys que hem perdut, X anys que han desmoralitzat la penúltima generació de patriotes… I encara haurem perdut més coses.
    Quan un poble vol ser lliure apel•la al Dret Internacional , al Dret comparat i sobretot a a la seva voluntat. Resumint: al Dret inalienable i imprescriptible de l’autodeterminació. I l’exerceix i n’afronta les conseqüències, fins i tot les dolentes, perquè sap que sempre compensa en interessos i en dignitat. Recórrer a la Llei espanyola és donar-li una legitimitat que no te (és filla de la legalitat del 18 de juliol de 1936, no ho oblideu). Recórrer a la llei espanyola és renunciar a que som un subjecte de Dret Internacional. Recórrer a la llei espanyola és legitimar la Nació Espanyola com a únic i indivisible subjecte de sobirania.
    Cal ser dignes fins i tot en això: som un poble que TE el dret a fer el que vulgui dins el Dret Internacional. I ho farem, passant de les normes que regeixen dins el camp de concentració en el que estem reclosos. O és que els USA van demanar permís a la Corona britànica per ser una República independent?
    Aquesta iniciativa ve beneïda per il•lustres juristes i doctors. He de concloure, doncs que no sou ignorants. Llavors, com podeu explicar aquesta maniobra tan nociva per la llibertat dels catalans?
    No ens feu perdre més el temps, que no en tenim, ni les forces, cada dia més migrades fruit de la tensió permanent a la que el pols amb Espanya ens obliga.

Respon a Albert Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *